Quan sortim d’excursió, gairebé mai no veiem plantes isolades, sinó que estan reunides tot formant un conjunt o comunitat vegetal.
Al jardí reproduirem aquestes comunitats que corresponen als diferents paisatges que trobem a les comarques pròximes.
En una típica escola del nostre entorn podem reproduir tres paisatges: la màquia, l’alzinar i la roureda.
La màquia
La ubicarem a la part més assolellada del jardí. És el paisatge que trobem a la zona litoral del sud de Barcelona, i es caracteritza per l’abundància de plantes no gaire altes i per la presència de l’única palmera autòctona d’Europa, el margalló, que, juntament amb el llentiscle i l’olivera, en són les espècies més característiques.
L’alzinar
És el paisatge que es correspon amb les plantes prelitorals i litorals septentrionals. És el que hi hauria principalment ala comarca del Vallès si no fos per l’activitat humana. Està caracteritzat, lògicament, per l’alzina i el marfull.
La roureda
És un paisatge que trobem quan es donen unes condicions ambientals més humides i sòls més profunds que en el cas de l’alzinar. Les plantes característiques d’aquest paisatge són el roure, el boix i altres arbres com els aurons i les moixeres.
On creixen aquestes comunitats, s’hi ha establert l’home des de fa mil·lennis, i és per això que no és habitual de trobar aquests paisatges de forma natural.
JARDINER SOSTENIBLE 