A Catalunya hi ha tota una sèrie d’arbres autòctons que per diferents motius tenen molt poca presència als boscos, però que són molt importants als nostres ecosistemes.
Un dels motius principals de la seva poca presència, és que quan s’explotaven els recursos del bosc, aquestes espècies no eren rendibles econòmicament i per això es van potenciar una altres.
Vaig tenir la sort de conèixer un carboner de Valforners, al Pla de Calma, que m’explicava que tot allò que no fos alzina era artigat. Per això, encara avui en dia, desprès de més de 70 anys que va marxar l’últim carboner d’allà, casi el 100% de Vallforners és alzina.
Des de l’àmbit de la jardineria, podem posar un granet de sorra per potenciar aquestes espècies. Com ho podem fer? Molt fàcil, plantar-les als nostres jardins.
D’aquesta manera tan el pol·len com les llavors, mitjançant el vent, els insectes i els ocells, viatjaran al bosc proper i no tan proper, per donar una ajuda a la minsa població local que hi pugui haver quedat o crear-ne una nova població.
És important saber quines son aquestes espècies i a on es poden plantar perquè les condicions ambientals els hi siguin favorables.
Als jardins de les zones litorals hauríem de plantar murtres, margallons i serveres.
Al Pre-litoral, aurons, el blanc i el negre, serveres, teixos, grèvols, moixeres i moixeres de pastor.
Al Pirineu moixeres de guilla.
Plantant aquestes especies no només tindrem boscos amb més biodiversitat sinó que als nostres jardins ens visitaran molts ocells com les mallerengues, tallarols i molts més !!!
Per acabar us vull recomanar un vídeo que parla de la relació entre el Covit -19 i la biodiversitat.
Molta salut per tots !!!
